Cineclub

16-02-2012                                                                                                        FIGUERES

 

 Cineclub

POTICHE

Lloc: Catcinemes
Inici: 16/02/2012 22:30          Fi: 17/02/2012 0:10

Preu entrada: GRATUÏT

Any estrena: Març 2011 Durada: 103 min. Direcció: François Ozon Guió: François Ozon Intèrprets: Catherine Deneuve (Suzanne Pujol), Gérard Depardieu (Maurice Babin), Fabrice Luchini (Robert Pujol), Karin Viard (Nadège), Judith Godrèche (Joëlle), Jérémie Renier (Laurent Pujol), Sergi López (camioner) Fotografia: Yorick Le Saux Muntatge: Laure Gardette Música: Philippe Rombi Idioma: Francès País: França Subtítols: Castellà Gènere: Comèdia
SINOPSI
* 5è cicle en col.laboració amb l'Escola Oficial d'Idiomes ENTRADA LLIURE Us imagineu a Catherine Deneuve amb xandall i dirigint amb eficiència una fàbrica de paraigües en absència d'un marit tirà i furibund? Dos anys després del seu conte de fades obrer, aquella petita delícia anomenada "Ricky" (2009), François Ozon torna a demostrar que les qüestions socials també funcionen molt bé a través de la comèdia. I la que ens ocupa és un pastís colorista i de tonalitats properes al kitsch. "Potiche” és el relat alternatiu de l'alliberament i la independència de les dones dels rols habituals imposats pel patriarcat. Una història cridanera i teatral, que pot ser subestimada en la seva aparent lleugeresa, però que recorre amb mordacitat les expectatives, dobles morals i fracassos de la burgesia i que no renuncia a la caricatura del sindicalisme estantís. A la pel•lícula d’Ozon, Deneuve és una senyora magnífica amb permanent, senzilla en el seu paper de dona “florera” (“potiche” en francès), però complexa i inescrutable tan bon punt assistim al seu passat i a la seva mà miraculosa pels negocis. En contraposició, un Gérard Depardieu que fa d’alcalde i ex-amant irremeiablement enamorat, il•lús i formal senyor del poble que no té problemes en deixar-se veure per ambients nocturns per marcar-se un ball amb ella, en un dels moments més memorables de la pel•lícula. Amb la tendresa com a fórmula a "Potiche” s’hi utilitza amb sordina la incorrecció per dibuixar un paisatge social que abasta des de l'esmentada reivindicació del matriarcat, a la insinuada acceptació de l'homosexualitat passant, per descomptat, per la revolució del proletariat que no està tan lluny del desconcertant alçament de la de la seva compatriota Louise Michel. Que el context sigui la dècada dels 70 acaba tenint poca importància quan, en la conclusió, el llargmetratge té plena vigència i converteix a la seva heroïna en el viu reflex de Ségolène Royal.
Organitza: Escola Oficial d'Idiomes-Cineclub Diòptria                                                 Info: www.cineclubdioptria.org

NOWHERE BOY - Dir. Sam Taylor-Wood

09-02-2012                                                                                                     FIGUERES

 NOWHERE BOY - Dir. Sam Taylor-Wood

* 5è cicle en col.laboració amb l'Escola Oficial d'Idiomes

ENTRADA LLIURE

La gestació d’un mite

Per comprovar el que fou el fenomen de la banda de Liverpool, res millor que "¡Qué noche la de aquel día!" (Richard Lester, 1964), per entrar en l’essència anàrquica dels Fab Four ja tenim "Magical mystery tour" (The Beatles, 1967). "Nowhere boy", en canvi, ens parla del germen de la mítica banda sense anomenar una sola vegada la paraula "Beatle" i ens fa entendre l’educació sentimental del geni de John Lennon sense cenyir-se a més capítols que aquells que interessen per entendre el principi de tot plegat.

L’òpera prima de la directora britànica Sam Taylor-Wood assumeix l'estatus de pròleg o de perfil més o menys biogràfic i/o hagiogràfic. Abans d'arribar-hi però, passa per l’estudi de personatges fonamentals en el recorregut vital de John Winston Lennon, abans que fos John Lennon, abans de l'associació inevitable amb la carrera musical de The Beatles i la revolució musical que començaria a la gira per Hamburg a principis dels 60. En aquesta galeria de figures capitals, és la maternitat conflictiva entre la seva tia Mimi Smith (Kristin Scott Thomas) i els desequilibris de Julia (Anne-Marie Duff), mare biològica però absent, la que ocupa el corpus emocional que defineix una adolescència dispersa i turmentada. I és en els marges d’aquell microunivers de lliçons de guitarra, dosis d’irreverència de carrer i de desenganys afectius, on se’ns explica la història dels Beatles, aquella en el qual la personalitat indòmita de Lennon col•lideix per primer com amb la de McCartney, aquella en la que els primers assaigs en solitari d’ambdós creen les incipients notes d’un llegat que avui sona intemporal.

Sam Taylor-Wood no estalvia moments de màgica intimitat, en els que Lennon aprèn a tocar la guitarra mentre el món avança a càmera ràpida, o McCartney canta a la mare de Lennon una cançó per la seva mare. Espurnes memorables en una pel•lícula que, precisament, compren el seu esperit bàsic com l’avantsala d’una època memorable.

Forma part de: 5è cicle en col.laboració amb l'Escola Oficial d'Idiomes

Lloc: Catcinemes

Inici: 09/02/2012 22:30

Fi: 10/02/2012

Preu entrada: GRATUÏT

Entitat organitzadora: Escola Oficial d'Idiomes - Cineclub Diòptria

Telèfon: 626307038

Web: www.cineclubdioptria.org

Email: cineclubdioptria@hotmail.com

Informació facilitada pels organitzadors de l'acte i l'Ajuntament de Figueres