dimecres, 8 de febrer del 2012

NOWHERE BOY - Dir. Sam Taylor-Wood

09-02-2012                                                                                                     FIGUERES


 NOWHERE BOY - Dir. Sam Taylor-Wood
* 5è cicle en col.laboració amb l'Escola Oficial d'Idiomes
ENTRADA LLIURE

La gestació d’un mite

Per comprovar el que fou el fenomen de la banda de Liverpool, res millor que "¡Qué noche la de aquel día!" (Richard Lester, 1964), per entrar en l’essència anàrquica dels Fab Four ja tenim "Magical mystery tour" (The Beatles, 1967). "Nowhere boy", en canvi, ens parla del germen de la mítica banda sense anomenar una sola vegada la paraula "Beatle" i ens fa entendre l’educació sentimental del geni de John Lennon sense cenyir-se a més capítols que aquells que interessen per entendre el principi de tot plegat.

L’òpera prima de la directora britànica Sam Taylor-Wood assumeix l'estatus de pròleg o de perfil més o menys biogràfic i/o hagiogràfic. Abans d'arribar-hi però, passa per l’estudi de personatges fonamentals en el recorregut vital de John Winston Lennon, abans que fos John Lennon, abans de l'associació inevitable amb la carrera musical de The Beatles i la revolució musical que començaria a la gira per Hamburg a principis dels 60. En aquesta galeria de figures capitals, és la maternitat conflictiva entre la seva tia Mimi Smith (Kristin Scott Thomas) i els desequilibris de Julia (Anne-Marie Duff), mare biològica però absent, la que ocupa el corpus emocional que defineix una adolescència dispersa i turmentada. I és en els marges d’aquell microunivers de lliçons de guitarra, dosis d’irreverència de carrer i de desenganys afectius, on se’ns explica la història dels Beatles, aquella en el qual la personalitat indòmita de Lennon col•lideix per primer com amb la de McCartney, aquella en la que els primers assaigs en solitari d’ambdós creen les incipients notes d’un llegat que avui sona intemporal.

Sam Taylor-Wood no estalvia moments de màgica intimitat, en els que Lennon aprèn a tocar la guitarra mentre el món avança a càmera ràpida, o McCartney canta a la mare de Lennon una cançó per la seva mare. Espurnes memorables en una pel•lícula que, precisament, compren el seu esperit bàsic com l’avantsala d’una època memorable.

Forma part de: 5è cicle en col.laboració amb l'Escola Oficial d'Idiomes
Lloc: Catcinemes
Inici: 09/02/2012 22:30
Fi: 10/02/2012
Preu entrada: GRATUÏT
Entitat organitzadora: Escola Oficial d'Idiomes - Cineclub Diòptria
Telèfon: 626307038
Web: www.cineclubdioptria.org
Email: cineclubdioptria@hotmail.com

Informació facilitada pels organitzadors de l'acte i l'Ajuntament de Figueres

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada