Cineclub

16-02-2012                                                                                                        FIGUERES

 

 Cineclub

POTICHE

Lloc: Catcinemes
Inici: 16/02/2012 22:30          Fi: 17/02/2012 0:10

Preu entrada: GRATUÏT

Any estrena: Març 2011 Durada: 103 min. Direcció: François Ozon Guió: François Ozon Intèrprets: Catherine Deneuve (Suzanne Pujol), Gérard Depardieu (Maurice Babin), Fabrice Luchini (Robert Pujol), Karin Viard (Nadège), Judith Godrèche (Joëlle), Jérémie Renier (Laurent Pujol), Sergi López (camioner) Fotografia: Yorick Le Saux Muntatge: Laure Gardette Música: Philippe Rombi Idioma: Francès País: França Subtítols: Castellà Gènere: Comèdia
SINOPSI
* 5è cicle en col.laboració amb l'Escola Oficial d'Idiomes ENTRADA LLIURE Us imagineu a Catherine Deneuve amb xandall i dirigint amb eficiència una fàbrica de paraigües en absència d'un marit tirà i furibund? Dos anys després del seu conte de fades obrer, aquella petita delícia anomenada "Ricky" (2009), François Ozon torna a demostrar que les qüestions socials també funcionen molt bé a través de la comèdia. I la que ens ocupa és un pastís colorista i de tonalitats properes al kitsch. "Potiche” és el relat alternatiu de l'alliberament i la independència de les dones dels rols habituals imposats pel patriarcat. Una història cridanera i teatral, que pot ser subestimada en la seva aparent lleugeresa, però que recorre amb mordacitat les expectatives, dobles morals i fracassos de la burgesia i que no renuncia a la caricatura del sindicalisme estantís. A la pel•lícula d’Ozon, Deneuve és una senyora magnífica amb permanent, senzilla en el seu paper de dona “florera” (“potiche” en francès), però complexa i inescrutable tan bon punt assistim al seu passat i a la seva mà miraculosa pels negocis. En contraposició, un Gérard Depardieu que fa d’alcalde i ex-amant irremeiablement enamorat, il•lús i formal senyor del poble que no té problemes en deixar-se veure per ambients nocturns per marcar-se un ball amb ella, en un dels moments més memorables de la pel•lícula. Amb la tendresa com a fórmula a "Potiche” s’hi utilitza amb sordina la incorrecció per dibuixar un paisatge social que abasta des de l'esmentada reivindicació del matriarcat, a la insinuada acceptació de l'homosexualitat passant, per descomptat, per la revolució del proletariat que no està tan lluny del desconcertant alçament de la de la seva compatriota Louise Michel. Que el context sigui la dècada dels 70 acaba tenint poca importància quan, en la conclusió, el llargmetratge té plena vigència i converteix a la seva heroïna en el viu reflex de Ségolène Royal.
Organitza: Escola Oficial d'Idiomes-Cineclub Diòptria                                                 Info: www.cineclubdioptria.org